Wiki... Women?

Raons de la manca de dones a la Wikipedia

La manca de confiança entre les dones en les seves habilitats i coneixements, com la de Sofia quan va començar a editar, en comparació amb el sentiment de seguretat en l'esfera pública dels homres, és una de les causes que dificulta la seva participació activa a la Wikipedia.

A més, les dones entrevistades en la investigació van exposar altres factors per deixar d'editar.

No només hi ha menys dones elaborant i editant continguts a la Wikipedia, sinó que les que hi ha, abandonen abans, i algunes, dediquen menys temps a l'edició.

Ferran-Ferrer, Núria; Castellanos-Pineda, Patricia; Minguillón, Julià; Meneses, Julio (2021). The gender gap on the Spanish Wikipedia: Listening to the voices of women editors

Les dones identifiquen barreres com:

• La reputació negativa
• L'anonimat
• Por al qüestionament per la
  manca de temps para deliberar una proposta d'esborrament de contingut
• Alienació
• La propietat del coneixement

Les dones editores, en la seva majoria graduades universitàries, com la Sofia, que ha estat mare recentment i té càrregues familiars, s'enfronten a desafiaments a causa de la desigual distribució de les responsabilitats domèstiques i la manca de temps per editar.

"El problema de les dones"

La manca de contribució de les dones com a editores resulta en una falta de representativitat de les contribucions de les dones al món.

Les dones tendeixen a retirar-se de l'edició de la Wikipedia més aviat que els homes, i s'enfronten a desafiaments en la recepció de retroalimentació crítica.

L'autoexigència de la dona en la qualitat dels continguts que produeix fa que posposi la publicació dels mateixos o que es quedin inacabats.

Els factors emocionals també contribueixen a la baixa participació femenina. Algunes editores dones han reportat sentiments d'aïllament, la sensibilitat davant conflictes i crítiques, la reticència a fer públiques les seves opinions i el desig de debatre-ho en grup.

Algunes dones troben que la Wikipedia és intimidant a causa d'aquesta manca de confiança en elles mateixes i a la concepció que el treball que realitzen és inferior al dels homes. O això almenys és el que li va passar a la Sofia quan, una vegada afegida la seva contribució a la biografia de l'autora anglesa, la seva entrada va entrar en un procés de discussió en el qual altres persones usuàries, sobretot masculins, la recriminaven perquè les referències estaven mal citades.

Quan la Sofia es va enfrontar al procés de discussió de l'entrada, es va sentir intimidada i com moltes altres dones, per evitar discusions -i perquè amb el poc temps que tenen prefereixen dedicar-ho a la creació de contingut-, va abandonar el procés d'edició.

Mentrestant, l'home tendeix a ser excessivament confiat en les seves capacitats i coneixements, el desafiament el motiva encara més i persevera en l'edició.

L'altra cara

La dona és el focus del problema i no es planteja, per exemple, que també els homes puguin escriure sobre dones.

Però, ¿com funciona la Wikipedia i el seu procés de discussió?

El funcionament de Wikipedia depèn de la participació de persones voluntàries per crear, editar i mantenir o esborrar articles. Aquest últim procés s'assoleix per diverses vies: esborrat ràpid, esborrat proposat i esborrat per consens. L'esborrat ràpid s'utilitza per a casos clars i indiscutibles, com pàgines vandàliques o duplicades. En aquests casos, qualsevol editor amb permisos d'administrador pot esborrar l'article immediatament. L'esborrat proposat implica un període de discussió de set dies durant el qual els editors poden debatre si un article hauria de ser eliminat o no. L'article s'esborra automàticament si cap editor s'hi oposa. Finalment, l'esborrat per consens és un procés més extens que involucra una discussió comunitària detallada, on els editors presenten arguments a favor i en contra de mantenir l'article, seguit d'una votació per decidir si s'opta per l'esborrat. Les discusions per esborrar els articles es duen a terme en pàgines separades de Wikipedia dedicades a aquest propòsit. Cada idioma té la seva pròpia pàgina, però en general tenen algun títol semblant a “Articles per a l'eliminació”. Independentment de la decisió, les discussions de les persones usuàries no s'eliminen.

En el cas d'articles dedicats a biografies, els principals arguments que s'utilitzen per demanar-ne l'esborrat són criteris deguts a l'admissibilitat (rellevància) i a les fonts d'informació que s'utilitzen per al mateix (verificabilitat).

Hi ha diferències lleus entre el tipus d'arguments que s'utilitzen segons si els articles biogràfics pertanyen a homes o dones. La diferència es deu principalment a la quantitat d'arguments exposats. Per norma general, si un article biogràfic es proposa per a esborrat, la quantitat de vots emesos per salvar-lo o eliminar-lo sol ser més gran si es tracta del d'una dona que del d'un home. Això es deu al fet que les editores es mobilitzen per salvar-lo, ja sigui donant arguments a favor de mantenir-lo o millorant el text amb més fonts. Les biografies de dones són considerades sovint no notables i més susceptibles a ser esborrades.

Ramirez-Ordoñéz, David and Ferran-Ferrer, Núria (2023). “Endurance against oblivion: The analysis of the deliberations of the Article for Deletion with gender perspective. WikiWorkshop2023, May 11.

Una premi nobel eliminada

Un exemple destacat de com funciona aquest sistema és el cas de l'esborrat de la pàgina de Donna Strickland, guanyadora del Premi Nobel de Física el 2018. Abans de rebre el Nobel, Strickland era coneguda pel seu treball en làsers, però no tenia una pàgina a Wikipedia perquè els editors consideraven que no complia amb els criteris de notabilitat. Quan es va intentar crear la seva pàgina, aquesta va ser rebutjada perquè no hi havia prou fonts fiables que demostraren la seva notabilitat en aquell moment. Encara que fos una científica destacada amb una carrera notable, l'absència de cobertura mediàtica significativa sobre el seu treball, i el qüestionament continu en les deliberacions sobre aspectes relacionats amb el gènere, va resultar en la denegació de la seva entrada a la plataforma.

Ferran-Ferrer, Núria; Centelles, Miquel; Macià, Yessica; Juan-José Boté-Vericad; Minguillón, Julià (2024). Dones de categoria: anàlisi del biaix de gènere a les categories de Viquipèdia. Xarxa Vives d’Universitats; Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), Universitat de Barcelona.

Aquest cas reflecteix els problemes de biaix de gènere, ja que les dones i altres grups històricament minoritzats no reben la mateixa atenció o cobertura. Després de guanyar el Premi Nobel, la situació va canviar radicalment. El reconeixement internacional que va rebre amb el premi va proporcionar les evidències necessàries de la seva notorietat, i la pàgina va ser creada immediatament.

Aquest incident va posar de manifest algunes de les limitacions i desafiaments del sistema de governança de Wikipedia. Va destacar la importància de les fonts secundàries en la validació de la notorietat i com els criteris actuals poden ser massa restrictius en alguns casos. A més, va evidenciar un possible biaix de gènere en l'aplicació dels criteris de notorietat, ja que moltes dones científiques no reben la mateixa visibilitat que els seus homòlegs masculins

"L'efecte mirall"

L'efecte mirall consisteix a entendre la Wikipedia com un mirall de la societat: la Wikipedia té un desequilibri de gènere perquè la societat el té.

De la mateixa manera, els mitjans de comunicació fan un efecte mirall amb la societat i amb la Wikipedia. L'aparició en mitjans de comunicació és un dels criteris per reconèixer algú com a persona d'interès públic, rellevant, i les dones tenen menys temps i interès en autopromocionar-se en mitjans, cosa que els resta punts a l'hora d'aparèixer a Wikipedia.

No obstant això, l'efecte mirall no només "reflexa" en la mateixa mesura els desequilibris existents sinó que els amplifica i perpetua, ja que converteix la informació en coneixement, determina què coneixem de la nostra societat actual i passada i com transmetem això que es converteix en fets històrics.

L'altra cara

El problema més gran de "l'efecte mirall" és que absol la Wikipedia de tota responsabilitat ja que segons aquesta teoria l'enciclopèdia és un resultat directe de la societat i s'eximeix del valor afegit que pot aportar en l'elaboració o edició de la mateixa.

"El problema sistèmic"

Si "l'efecte mirall" crea una bidireccionalitat societat-Wikipedia per explicar els desequilibris de gènere, "el problema sistèmic" ofereix un 'zoom out' per explicar el biaix de gènere de l'enciclopèdia com a conseqüència de fenòmens majors que escapen del seu control.

Les dinàmiques socials de l'heteropatriarcat, la cultura de la cancel·lació d'internet o el reduccionisme dels mitjans de comunicació són algunes de les raons assenyalades.

Moltes esperances van ser posades en la Wikipedia per ser pionera en la seva capacitat de crear un entorn segur per a la participació femenina en la curació de continguts per al coneixement, però s'ha provat impossible que una enciclopèdia supleixi els desequilibris socials en què habita.

L' altra cara

Alguns autors assenyalen la manca de polítiques internes de Wikipedia per corregir aquestes desigualtats de gènere a nivell d'elaboració i edició de continguts.

La dinàmica actual de Wikipedia, juntament amb els seus principis bàsics de notabilitat, verificabilitat i neutralitat, contribueixen a un cicle que s'autoperpetua i que dificulta l'augment de la participació de les dones editores i perpetua la bretxa de gènere.

Ferran-Ferrer, Núria; Boté-Vericad, Juan-José; Minguillón, Julià (2023) Wikipedia gender gap: a scoping review.

Dones en perill d'extinció a la Wikipedia

Fins i tot després que un article sobre una dona estigui publicat a la Wikipedia, corre perill de ser eliminat.

Els editors "amb privilegis", anomenats administradors, i majoritàriament homes, poden proposar que una entrada sigui esborrada, habitualment per "manca de notorietat".

S'esborren articles de dones a més velocitat de la que es creen nous, per la qual cosa els continguts sobre dones, si es continua amb aquesta tendència, estarien en risc de desaparició.

La progressió dels articles de dones que s'esborren és molt més gran que els articles que es creen de nou.

Ramirez-Ordoñéz, David and Ferran-Ferrer, Núria (2023). Endurance against oblivion: The analysis of the deliberations of the Article for Deletion with gender perspective. WikiWorkshop2023, May 11.

Hi ha biografies que no arribaran a esborrar-se, com la de Marie Curie, o continguts insòlits, com per exemple, biografies de dones porno stars redactades per editors masculins, i en canvi, com s'ha vist, s'han arribat a eliminar entrades de dones cèlebres com la del premi Nobel de física Donna Strickland abans d'aconseguir el guardó, perquè les referències no semblaven rellevants.

Si seguim així, dones editores com la Sofia, i el contingut sobre dones que publiquen, poden arribar a extingir-se.

Finalment, cal revisar les categories en què els continguts sobre dones recauen, ja que sovint s'invisibilitza la seva existència.

Per exemple, l'article sobre Gemma Mengual a la Viquipèdia (en català) està dins de la categoria "nedadors sincronitzats" (en masculí, malgrat que totes les persones incloses menys una s'identifiquen com a dones).

Ferran-Ferrer, Núria; Centelles, Miquel; Macià, Yessica; Juan-José Boté-Vericad; Minguillón, Julià (2024). Dones de categoria: anàlisi del biaix de gènere a les categories de Viquipèdia. Xarxa Vives d’Universitats; Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), Universitat de Barcelona.

La indexació i categorització són claus perquè les persones usuàries trobin la informació que busquen en la seva navegació i no retroalimentin la idea que les dones no fan coses que mereixin aparèixer a la Wikipedia.

Solucions proposades

'Editatones' o maratons d'edició, una cursa contra la desigualtat

Un dels elements que pot ajudar a pal·liar els persistents desequilibris de gènere són els esdeveniments autoorganitzats com les maratons d'edició (anomenades 'editatones') com a estratègies per promoure la inclusió de les dones en aquest entorn dominat pels homes.

En aquests entorns professionals especialment dissenyats per a l'edició de continguts de Wikipedia, la dona participa amb més presència ja que són de caràcter puntual i regular, i preveuen una finestra d'espai i temps específica per a aquest fi.

Això trenca amb la dinàmica habitual per la qual el treball d'edició de la Wikipedia és voluntari i no remunerat, fet que es fa a costa d'allargar l'horari laboral i reduir la dedicació a altres tasques no remunerades a la llar i la criança dels fills, en què la dona continua tenint un rol principal.

Per a les dones, la Wikipedia es fa a casa (no a l'oficina) i haver de fer-se càrrec d'aquestes altres tasques de cures no remunerades a la llar fa que abandonin abans i amb més freqüència l'edició de la plataforma.

Les editores valoren molt positivament les 'editatones' ja que promouen una experiència grupal de debat, intercanvi i una oportunitat per compartir una feina que les fa sentir realitzades quan es poden permetre el luxe d'exercir. Com li va passar a la Sofia, quan va saber d'una trobada del grup de dones que regularment es reuneixen i editen juntes la Wikipedia a la universitat on va estudiar, i va poder finalment modificar l'entrada de l'autora anglesa.

Si bé són bones iniciatives, i cada vegada hi ha més, no solen tenir continuïtat ja que les dones de manera individual no tornen a editar.

La Sofia, al cap d'un temps, va tornar a entrar sola a casa en la seva sessió de la Wikipedia i el cicle es va tornar a repetir: la poca autoestima, les càrregues domèstiques, les escasses referències per a citar a dones, la crítiques en la discussió...

Ferran-Ferrer, Núria; Laura Fernández; Centelles, Miquel (2024). Wikipedia’s Front-page 10 years evolution, Forthcoming

La promoció d'un canvi de cultura interna de la Wikipedia

La proactivitat de la Wikipedia, per exemple, amb la promoció de polítiques internes per a fomentar la participació d'editores de continguts podria ajudar a pal·liar la falta de representativitat, establir espais diversos per a la discussió i debat dels articles revisats i pal·liar l'eliminació sistemàtica d'entrades sobre dones.

Autors de diversos estudis fan una crida directa a Wikimedia Foundation i a Wikimedia Movement per a desenvolupar polítiques de representativitat de gènere, donar suport a iniciatives de formacions a editors i promoure la creació inclusiva de contingut.

Mentre els editors de la Wikipedia siguin en la seva majoria homes blancs d'estatus privilegiat, amb estudis superiors i un cert poder adquisitiu, la Wikipedia tindrà un problema de representativitat de la societat.

L'apoderament de la dona és un dels molts passos que Wikipedia ha de donar per a assegurar la inclusió de totes les diversitats de gènere, com en el cas de persones no binàries i transgènere, i més enllà de gènere, en qüestions de raça, religió, ètnia i altres minories que participen de la societat a la qual Wikipedia aspira a descriure.

Conclusions

En un món amb una Wikipedia representativa...

La Wikipedia té un poder transformador de la societat ja que no només la reflexa, sinó que li pot donar forma.

Com a enciclopèdia de referència en entorns educatius de tots els nivells, si la Wikipedia és capaç de fer un salt qualitatiu pel que fa a la diversitat, inclusivitat i representativitat de la societat, les persones que l'utilitzin en el desenvolupament de la seva educació formal i no formal podran configurar un coneixement del seu entorn molt més realista, ric i respectuós que multiplicarà el seu impacte amb cada generació. S'ha de tenir en compte també que la IA fa servir un corpus de contingut de Wikipedia en major part en les seves respostes. Si aquest contingut té biaixos, la IA els amplifica i els perpetua. Cal tenir en compte també que l'IA utilitza el corpus de contingut de Wikipedia majoritàriament en les seves respostes. Si aquest contingut pateix biaixos, la IA els amplifica i perpètua.

Per a tancar la bretxa de gènere de manera efectiva fa falta entendre millor la cultura de producció de coneixement de Wikipedia, arrelada en la seva cultura enciclopèdica i oberta, que pot amagar pràctiques excloents. La divisió de gènere de Wikipedia està determinada no sols pels editors, sinó també per les lògiques d'infraestructura. L'objectiu no és només reduir el biaix, sinó també fer de Wikipedia una plataforma més robusta, de confiança i transparent per a la producció de coneixement.

La mostra

Estudis citats

• Ferran-Ferrer, Núria; Boté-Vericad, Juan-José; Minguillón, Julià (2023). Wikipedia gender gap: a scoping review”. Profesional de la información, v. 32, n. 6, e320617. https://doi.org/10.3145/epi.2023.nov.17
• Núria Ferran-Ferrer, Miquel Centelles, Yessica Macià, Juan-José Boté-Vericad i Julià Minguillon (2023). Dones de Categoria: Anàlisi del biaix de gènere a les categories de Viquipèdia https://doi.org/10.3145/epi.2021.sep.16
• Ferran-Ferrer, Núria; Fernández, Laura; Centelles, Miquel. (2024) Wikipedia’s Front page 10 years evolution: analysis of gender and intersectionalities on content, newsroom guidelines and volunteer-driven insights in the Spanish and English editions
• Ferran-Ferrer, Núria; Ramírez-Ordóñez, David (2022). Efectes de l’absència de dones com a protagonistes als mitjans de comunicació: El cas de Wikipedia”a II Jornada sobre Ètica Periodística, 25 de noviembre, Col·legi de Periodistes de Catalunya.